Diuen que és de ben parits ser agraïts; però hi ha vegades, com esta, que és impossible no agrair, per molt malparit que es puga ser, a tanta i tanta gent que ha fet possible un cap de setmana reivindicatiu, cultural i festiu, amb convivència, connivència i bon rotllo entre pobles veïns i no tan veïns...
Omplir de gent durant tres dies els carrers d'una terra que pateix eixa lacra del despoblament és una empenta que no té preu per als que seguim pensant -i lluitant per a què ho seguisca sent- que, tot i les circumstàncies, encara SOM TERRA VIVA.
El primer agraïment ha de ser per a totes i tots els voluntaris i voluntàries que s'han oferit per a tirar endavant tota la feina que duu darrere este esdeveniment; sense totes eixes persones altruistes i increïblement treballadores no hauria sigut possible completar esta segona roda de l'Aplec de Penyagolosa. Done gust treballar colze amb colze amb gent aixina.
Hem d'agrair moltíssim també a tots els comerços, empreses, entitats i persones que han col·laborat o han patrocinat esta 8a edició de l'Aplec; sabem de l'esforç que els suposa aportar part dels fons obtinguts de la seua feina diària en un esdeveniment de tres dies, però eixes aportacions són imprescindibles per a dur endavant açò, i sempre intentem, dins de les nostres possibilitats i amb més o menys èxit, que eixes aportacions els retornen d'alguna manera donant-los visibilitat tant durant els actes d'estos tres dies com dins del material promocional previ.
Hem d'agrair especialment també a les administracions públiques -locals, comarcals, provincials i autonòmiques- tant les aportacions econòmiques mitjançant subvencions o assumint part de les despeses organitzatives, com les aportacions tècniques i d'infraestructures, aixina com també la predisposició permanent per a ajudar a resoldre qualsevol entrebanc -que sempre n'hi ha uns quants- que sorgisca en l'organització de l'Aplec.
L'agraïment també a totes les cases rurals que ens cedeixen tots els seus llits per a allotjar tècnics i artistes durant estos tres dies, sabent que, amb les limitacions d'oferta d'habitatge que tenim a Benafigos, les omplirien igual els tres dies i podrien oferir-les a preus de mercat; no poder allotjar a les persones que ens han fet gaudir estos tres dies no ens permetria ni tan sols preguntar-los per la possibilitat d'actuar al nostre poble.
I un agraïment immens a tots i totes les artistes que ens han dit que sí que volien pujar a Benafigos a fer-nos gaudir de les seues actuacions, del seu coneixement o de la seua música, sabent que ací tenim molta voluntat, però pocs recursos. Gaudir a Benafigos d'artistes que omplin espais unes quantes vegades més grans que el nostre frontó només és possible renunciant a una part molt important del seu catxet, i també als nivells d'hospitalitat que els poden oferir en altres llocs.
Veure un poble abocat a fer que açò vaja endavant significa que l'Aplec de Penyagolosa està aconseguint implicar i aglutinar els veïns i veïnes entorn d'un projecte que ja senten seu; i no només passa amb la gent del poble organitzador de cada edició, sinó que la implicació de la gent dels altres tres pobles creix any rere any per a ajudar en tot allò que puguen a qui li toca el torn.
I sabent açò, només podem agrair també a aquells xiqüelos d'Atzeneta que ens preguntaren als altres tres pobles si volíem tirar-nos a una piscina que pareixia sense aigua; i cal dir que sí, que valia la pena fer-ho, i que el 9è Aplec de Penyagolosa, que torna a Atzeneta del Maestrat i acomplirà 10 anys des de la seua gènesi al poble on va nàixer, serà de nou motiu d'orgull per als quatre pobles.
Adeu, Benafigos! Hola, Atzeneta!
